Canvi de blog

Hola a tots i totes,

Com que aquest blog ha quedat en desus, he decidit crear-ne un altre de cara al viatge que estic preparant per a un futur proper... Encara està en construcció però ja hi podreu anar veient algunes cosetes.

La direcció del blog és la següent:

http://indoxina.blogspot.com/

Espero trobar-vos-hi!!

Per cert, l'altre blog és individual...

I ara què?

Bones, per si alguns no n'esteu al corrent, jo he tornat a la meva estimada ciutat (tot i que acostuma a ser estimada només quan estàs lluny d'ella... ). La majoria de motius els vaig exposar en l'anterior escrit, però ha estat una decisió meditada, encara que sovint quan tornes les coses es veuen una mica diferents. Com deveu haver notat parlo en singular i no en plural ja que només he tornat jo, mentres que l'Anna s'ha embarcat en una nova aventura a nivell personal per aprendre d'ella mateixa i esdevenir una persona més forta, a part es clar d'aconseguir un bon nivell d'Italià. Però tot això ja us ho explicarà ella si és que troba el moment per fer-ho.

Bé, només dir-vos que tot i que estic una mica trist d'haver deixat la Toscana, la qual m'ha fascinat pel que fa al seu païssatge i, d'allunyar-me de la persona que més m'estimo en aquest món, també estic molt content de tornar a estar amb tots vosaltres, als qui espero anar veient poc a poc i tornar a disfrutar de la vostra presència... fins que l'aventura torni a recòrrer el meu cos i se m'emporti a veure més món!! Qui lo sa!

Bé petons i abraçades per tots! A cuidar-se!

"Il vino è la poesia della terra" (Mario Soldati)

Sergi

Tu a Montepulciano y yo a San Quirico

Tornem a ser aquí amb vosaltres després de molt de temps (o això ens sembla a nosaltres), i és que no hem pogut escriure ja que com la majoria de vosaltres hem començat a treballar al més de Setembre. Però fem uns horaris que quasi no ens permeten veure'ns pel que aquest cop us haurem d'escriure per separat.

Doncs pel que fa a mi, vaig començar a treballar el dia 3 a la Cantina Il Poliziano, propera a la comune di Montepulciano. És una experiència que té les seves coses bones i no tan bones. Per una banda estic aprenent italià, ja que puc treballar entenent-me prou bé; també he après molt a conduir, ja que cada dia he de fer mitja hora de cotxe per una carretera de curves, amb boira, de nit, plovent, etc... però li he acabat agafant el gust a conduir, ara faig cada dia el Rally de la Val d'Orcia!! Però per altra banda no acabo de aprendre la feina d'enòleg com voldria; també faig una mitjana de 11 hores al dia tots els dies de la setmana, aixecant-me cada dia a les 6:30, pel que es fa molt pesat, i com que l'Anna treballa fins a les 10 del vespre (ja us posarà ella al dia), doncs quasi no ens veiem i ja podeu immaginar que és una relació difícil... També hi ha el problema del cotxe que cada dos per tres em dona problemes (ahir sense anar més lluny no el podia engegar).

Per tot això és possible que, tot i que està sent una bona experiència, tornem tots dos o algun dels dos avans del que teniem previst, possiblement aviat, ja que veig que els objectius que tenia ja els he complert o és difícil que es compleixin aquí. Però no ho dic de manera fatalista, sinó que la vida es va improvisant tal com surt i dels interessos de cada moment...

Voldria fer alguns comentaris personals per tots vosaltres que heu anat escrivint o no. Mercè m'alegro que estigueu bé, tot i que torneu a la rutina (si la rutina és bona ja està bé), espero fer una birreta aviat per gràcia... Ferran, que guay que tingueu el pis ja a punt, estic desitjant que penjeu les fotos per veure'l! Maria i Pol, com va anar per França? Van agradar els vins? Pol ja ets a Atenes? Esther i Marc, com us va el pis, tb el teniu a punt? a veure si tb penjeu les fotos. Albert no sé si ja has tornat de Bulgaria però espero que m'ho expliquis bé avans de marxar cap a buscar el Transiberià!! Marieta, no sé si et mires el blog, però díga'm si ja heu marxat cap a Sudamerica (quina enveja que em feu). Helena em sap greu que em vaig oblidar del teu aniversari, però he anat de cul com veus, felicitats atrassades!! Javi (cosí de l'Anna) ens han agradat molt les fotos! i ha estat molt divertit anar seguint cada dia les teves aventures a Chigago...


Bé, segur que em deixo gent però ja anirem parlant. Petons i abraçades per a tots i totes, us trobo molt a faltar!!

Sergi

La ruta dels llacs

Després d'uns quants dies sense escriure, tornem a ser aquí. El fet és que fins que no ha vingut la esperada visita dels pares i iaio de l'Anna no hem fet massa coses. Aquests dies hem emigrat fora de la Toscana per fer una visita a dos llacs molt bonics, il lago Trasimeno e il lago Bolsena. El primer es troba en la regió d'Umbria (provincia de Perugia), que fa frontera amb l'est de la Toscana i s'exten per una àrea de 128 km2. És el cuart llac més gran del païs i és famós per la victòria d'Anibal en batalla del llac Trasimeno davant del cònsul romà Caius Flaminius, el 217 dC. El vam visitar desde la ciutat de Castiglione del lago, on es trobem al voltant del llac algo semblant a una platja, amb zones verdes i taules de fusta on vam disfrutar d'un fantàstic pícnic. Després de dinar vam un bany una mica truncat per les algues que folren tot el fons del llac, el que vam trobar una mica "schifoso"...

El llac Bolsena ha estat una descoberta fantàstica. És el tercer llac d'0rígen volcànic més gran de tot Europa, amb una superfície de 113 km2 i situat a la regió de Lazio (provincia de Viterbo). Està bordejat en gran part per l'antiga ruta consular romana Via Cassia, que puja per la Val d'Orcia cap al nord d'Itàlia. Lo espectacular és que conserva una aigua cristal·lina amb un fons de sorra negra, en la que és una meravella banyar-s'hi! Realment vam disfrutar d'aquest paratge natural, fent també una visita al poble de Bolsena, que es caracteritza pel seu casc antic medieval i un passeig, d'estil colonial, al llarg del llag (il lungo lago) molt bonic.

Entre la visita als dos llacs hem descobert un paratge natural amb una certa màgia, en una zona anomenada Bagno San Filippo, a la mateixa Val d'Orcia. Es tracta d'una zona d'aigües termals que brollen formant un riu d'aigua calenta en les parts més altes, on et pots banyar en alguns dels seus gorgs, enmig d'un bosc d'avets. Encara que l'aigua és un pel tèrbola i fa certa "paura" ficar-se a dins sense veure'n el fons. Això sí, no hi hem trobat cap sangonera com a Bagno Vignoni, eh Maria...

Pel que fa al nostre futur, hem estat donant moltes voltes al cap per decidir si ens canviavem de pis per tenir millors comunicacions i estar més aprop de la feina. Després d'anar d'una immobiliaria a l'altra hem decidit que de moment ens quedem a San Quirico ja que hi estem molt bé al poble i el nostre més que preocupant nivell econòmic no ens deixa gaires opcions. Així que haurem de confiar en que el cotxe aguanti (creuem els dits) i que l'Anna trobi feina en aquesta zona en que ara ja comencen a desapareixer els guiris...

Vull recordar que hi ha un espai al blog perquè pengeu les vostres fotos, ara que esteu tornant de les vacances, on hi hem escrit les instruccions perquè us sigui més senzill. Esperem i desitgem que us animeu, ja que ens farà molta il·lusió poder veure-us encara que sigui per fotos.

Anna i Sergi

Avuí no ens hem mogut de casa en tot el dia! la veritat és que ens ho mereixiem perquè no hem parat de voltar en tota la setmana. Hem rebut la nostra primera visita, la Maria (germana de l'Anna) i li hem estat fent una mica de tour turístic per la Val d'Orcia i Siena, on vam intentar anar a veure el Palio (una cursa de cavalls que es fa desde fa molts anys al bell mig de la seva magnífica plaça) però hi havia una cua tal per entrar a la plaça, i a ple sol, que ho vem deixar estar. Tot i que hem pogut fer algunes fotos als cavalls.

Per acabar la setmana hem anat a passar dos dies a Firenze, la capital de la Toscana. Haurà de passar tota una setmana per curar-nos les llagues dels nostres pobres peus ja que hem caminat com condemnats! Però ha valgut la pena, hem vist grans monuments, hem menjat d'allò més bé i a més, els dos hem estrenat sabates noves!! (Bé, no diré noms, però algú dels dos va perdre les sabates i en vam haver de comprar unes de noves..!!).

Les nostres peripècies continuen, per no dir que també hem hagut de fer dues reparacions al cotxe... i sembla que no seran les últimes, que demà l'hem de tornar a portar al mecànic (al final ens hi haurem d'abonar). En fí, a partir d'ara el cinturó ben apretat!!

Penjem una foto de les vertaderes escales que porten a les golfes ja que hi ha molta gent que s'ha pensat que eren les d'una foto que varem posar al My space. Aquelles eren unes escales que pujaven a una torre que varem visitar al poble de Massa Maritima. Les de la sofitta vindràn més endavant.

Us agraim molt a tots els que heu deixat missatges al blog o al myspace, ens han fet molta il·lusió i esperem que ho seguiu fent. També animar-vos a que pengeu les vostres fotos, i que envieu mails explicant com us han anat les vacances. Per cert els nostres nous números movils italians són els següents: 00393409930817 (Anna) i 00393409930816 (Sergi).

Petons i abraçades!!

Sotto la pioggia della Toscana

Després de ser perseguits per milers de llamps hem aconseguit arribar de nou a la nostra estimada llar (potser després d'aquesta experiència traumatica la nostra llar ha passat a ser estimada...)

Tal com varem dir, marxavem a la platja a fer uns dies de relax, agafar una mica de color, estrenar els peus d'ànec... aquestes coses que es fan a l'estiu... bé, ni relax, ni color, ni peus d'ànec! ha fet un temps refotudament horrible. Bajo el sol de la Toscana... que és?? una broma???

En fi...varem aprofitar per fer una mica de turisme per la zona i com no... menjar (aquí a Italia això sempre és aprofitar bé el temps, hi hagi llamps i trons o no!)

De fet, hauriem d'haver seguit els senyals que algú ens enviava ja que abans de marxar varem viure algunes peripècies: el cotxe es va quedar clavat just davant de casa quan el teniem aparcat per carregar-lo (recordem que és un carrer peatonal i no es pot estacionar el cotxe més de mitja hora). El quit de la qüestió és que s'havia quedat sense gasolina, així que varem agafar unes ampolles d'aigua i varem anar a la gasolinera més propera a 1 km aprox. Després de posar la gasolina al cotxe, encara no s'engegava, així que un paleta que estava aprop ens va donar un cop de mà. No va servir de gaire, ja que ens va acabar enviant al mecànic del poble, el qual ens va engegar el cotxe en un tres i no res, però amb una mala llet que espantava ja que l'haviem tret de la feina només per això (el cotxe s'havia negat al intentar engegar-lo varies vegades). Aquesta va ser la nostra novatada, i sembla que va servir d'algo ja que ara parem quasi a cada gasolinera que trobem (és broma...).

La zona on hem estat es diu Maremma a la provincia de Grosseto (la costa de la Toscana) concretament en un camping a Punta Ala. La zona és prou bonica, molta pineda i platges que no s'acaben mai, però farcida de càmpings per tota la costa, és a dir un pel massificada... Just davant es veu l'isola d'Elba, que sembla molt bonica i esperem poder anar-hi algun dia. El camping on hem estat és molt gran, i en una pineda molt maca tocant al mar, però està pensat sobretot per anar-hi en un bungalop, ja que per la resta les instal·lacions són mínimes... tot això per el més que respectable preu de 25 euros per nit. Però el que ens ha tocat més la pera ha estat que haviem d'estar un mínim de 3 nits, el que en un principi està prou bé, però que després de dos dies plovent a bots i barrals i amb un vent que no te res a envejar a la tramuntana, doncs suposa tirar els diners dels quals no anem pas sobrats...

Bé, però ara, després d'haver renunciat al nostre moreno, segur que asseborirem molt més la comoditat de la nostra piccola casa a San Quirico, on encara ens queden molts racons per descobrir. Petons i abraçades per tots. Ci vediamo.

Ah, i recordeu de penjar les vostres fotos quan torneu de les vacances!!

Ja hi sóm!!

El viatge va començar amb una cua de més d'una hora amb el cotxe per poder embarcar. Finalment però, va resultar que el camarot era millor que moltes habitacions d'hotel. Unes hores després de despedir-nos amb la vista de Barcelona, vam aconseguir desembarcar a Gènova, una ciutat envoltada de carreteres caòtiques (plenes d'italians...), on vam tenir algun petit ensurt a la carretera i on vam haver de donar algunes voltes per acabar trobant el camí que ens havia de portar a la Toscana. Havent previst malament el temps de conducció, vam fer nit a Prato, en un hotel de 4 estrelles, no per vici sinó perquè no en vam trobar cap altre... L'endemà per fi vam arribar al nostre destí final: San Quirico d'Orcia.

El pis és molt acollidor però al mateix temps bastant petit encara que, per nosaltres dos és suficient. El problema és que les golfes no són com pensavem, són prou grans però el sostre fa molta pendent i a la major part no t'hi pots estar dret. A més, l'accés és molt complicat ja que hi ha unes escales molt mal "cardades" (vocabulari de l'Anna). Però ja intentarem fer-hi un lloc per les visites més atrevides...

Hem estat visitant els pobles de la zona, que són molt bonics, però hem descobert que les carreteres tenen tela (fem el rally de la Val d'Orcia). El païssatge és fantàstic i ja hem vist les primeres vinyes!! Hi ha uns antics banys termals a Bagno Vignoni en els que s'ha de pagar, però aprop, hi hem descobert uns altres banys que no són d'aigua calenta però que et pots banyar en un ambient natural i una mica especial.

Ahir ja vam aconseguir tenir internet, així que a partir d'ara esperem poder escriure més sovint. Esperem que ens escriviu igualment al blog o a través de mails. També podeu veure ja les primeres fotos a l'enllaç corresponent del blog. A més hi hem incorporat un nou apartat al blog perquè pogueu penjar-hi les vostres fotos de manera que les poguem veure des d'aquí. Per entrar-hi heu de posar totsitotes@hotmail.com i la contrassenya fotos_07.

Bé, ens despedim que avui marxem a la platja a fer uns dies de relax. Esperem que tingueu unes bones vacances. Molts petons i fins aviat!!