La ruta dels llacs

Després d'uns quants dies sense escriure, tornem a ser aquí. El fet és que fins que no ha vingut la esperada visita dels pares i iaio de l'Anna no hem fet massa coses. Aquests dies hem emigrat fora de la Toscana per fer una visita a dos llacs molt bonics, il lago Trasimeno e il lago Bolsena. El primer es troba en la regió d'Umbria (provincia de Perugia), que fa frontera amb l'est de la Toscana i s'exten per una àrea de 128 km2. És el cuart llac més gran del païs i és famós per la victòria d'Anibal en batalla del llac Trasimeno davant del cònsul romà Caius Flaminius, el 217 dC. El vam visitar desde la ciutat de Castiglione del lago, on es trobem al voltant del llac algo semblant a una platja, amb zones verdes i taules de fusta on vam disfrutar d'un fantàstic pícnic. Després de dinar vam un bany una mica truncat per les algues que folren tot el fons del llac, el que vam trobar una mica "schifoso"...

El llac Bolsena ha estat una descoberta fantàstica. És el tercer llac d'0rígen volcànic més gran de tot Europa, amb una superfície de 113 km2 i situat a la regió de Lazio (provincia de Viterbo). Està bordejat en gran part per l'antiga ruta consular romana Via Cassia, que puja per la Val d'Orcia cap al nord d'Itàlia. Lo espectacular és que conserva una aigua cristal·lina amb un fons de sorra negra, en la que és una meravella banyar-s'hi! Realment vam disfrutar d'aquest paratge natural, fent també una visita al poble de Bolsena, que es caracteritza pel seu casc antic medieval i un passeig, d'estil colonial, al llarg del llag (il lungo lago) molt bonic.

Entre la visita als dos llacs hem descobert un paratge natural amb una certa màgia, en una zona anomenada Bagno San Filippo, a la mateixa Val d'Orcia. Es tracta d'una zona d'aigües termals que brollen formant un riu d'aigua calenta en les parts més altes, on et pots banyar en alguns dels seus gorgs, enmig d'un bosc d'avets. Encara que l'aigua és un pel tèrbola i fa certa "paura" ficar-se a dins sense veure'n el fons. Això sí, no hi hem trobat cap sangonera com a Bagno Vignoni, eh Maria...

Pel que fa al nostre futur, hem estat donant moltes voltes al cap per decidir si ens canviavem de pis per tenir millors comunicacions i estar més aprop de la feina. Després d'anar d'una immobiliaria a l'altra hem decidit que de moment ens quedem a San Quirico ja que hi estem molt bé al poble i el nostre més que preocupant nivell econòmic no ens deixa gaires opcions. Així que haurem de confiar en que el cotxe aguanti (creuem els dits) i que l'Anna trobi feina en aquesta zona en que ara ja comencen a desapareixer els guiris...

Vull recordar que hi ha un espai al blog perquè pengeu les vostres fotos, ara que esteu tornant de les vacances, on hi hem escrit les instruccions perquè us sigui més senzill. Esperem i desitgem que us animeu, ja que ens farà molta il·lusió poder veure-us encara que sigui per fotos.

Anna i Sergi